València, 1939. Esperança és conservadora d’art i responsable de les obres del Museu del Prado traslladades a València durant la guerra per protegir-les dels bombardejos feixistes. Gastant aquest argument lligat a un fet puntual de la guerra civil espanyola, la pel·lícula fa un recorregut per les exaccions realitzades pels invasors feixistes. Però no sols després de la guerra. Ja ambientat el film en el present, les reticències del alcalde d'un poble per a que s'escarben en el seu terme per retrobar les restes d'unes persones afusellades ens demostra que encara avui, 90 anys després del cop d'estat perpetrat pel dictador Francesc Franco mort ja fa més de 50 anys, mostren que avui encara no es vol tancar les ferides.
Després de l'èxit obtingut, la productora Terra a la vista conscient del paper que pot jugar treballar el llargmetratge a les aules a editat dos quaderns de treball, un en valència i l'altre en castellà, dirigit a alumnat de 4t d'ESO i Batxillerat:
